Bones festes!!

Ja pots deixar el teu missatge o traduïr el blog!

Ja fa dies que mirava el bloc d’en Kike (http://agilitycanicross.blogspot.com/), i pensava en posar com ho té ell, un de missatgeria instantània, per a que tots els visitants del blog pogueu deixar algun missatge, o poder seguir una conversa sense necessitat de fer-ho en alguna de les meves entrades. Doncs avui m’he decidit i ho he posat, ho trobareu sota les tres primeres fotos (Cleo, Nana i Brownie) que es troben en el panell dret. Espero la vostra participació!!!
A més he posat un traductor, que permetrà traduïr el blog al castellà i a l'anglès!

Gràcies Kike per la idea jijijijijji

Unes petites vacances a Andorra!

Aquestes vacances han estat les primeres de la Brownie, amb la Nana ja hem anat més d’un com a Andalusia però la Brownie és la primera vegada que fa unes vacances.
Hem estat a la Massana (Andorra) en un dels aparthotels del Anyós Park, un apartament de dos persones molt petit però molt xulo, tot de parquet.....(ja no posaré parquet a casa, només es sentien les petjades de les gosses al caminar jajajajaj).

La veritat és que ens ho hem passant molt bé, les gosses les que més. Vàrem intentar visitar els llacs de Tristaina (dic intentar, perquè no vàrem agafar el camí correcte i vam caminar molt per res...) i de camí ens vam trobar amb uns cavalls, la Nana s'hi acostava amb molta cura, mentre que Brownie ho feia d'una manera agresiva i els cavalls en comptes d'espantar-se se li acostaven, en Manel la va agafar a coll per poder creuar el camí.

Però finalment vam estar al llac d’Engolasters, on les peques es van banyar i tot!!!! És la primera vegada que les he vist nedar, s’ho van passar pipa, i nosaltres només veient-les també!

Videos del semirari a Cal Manistró

Aquest video és el d'en Manel i la Brownie, la pobre Brownie només començar la va "atacar" una ovella, i li va costar una miqueta agafar confiança, però al final va perdre la por!

I aquest altre és el meu (la Marta) amb la Nana, la veritat és que les dues varem gaudir molt de l'experiència i l'esperem repetir molt aviat!

Com canvien les coses… fins i tot hem comprat una guía de viatge!

Qui m’anava a dir a mi que algun dia podria tenir un animaló a casa...qui m’anava a dir a mi que tindria una gata i dues gossetes...Si, les coses canvien, i això et demostra que mai pots donar res per perdut. Mireu-nos a nosaltres, en Manel no volia “besties” a casa, quan les varem tenir no volia que estiguessin dins, quan ja eren dins, no volia que pugessin enlloc, i mira ara...ja les deixa pujar damunt el sofà-llit del despatx, fins i tot ens fa ell la foto!!!.

Aquests animalons es fan estimar tant que ja formen part de la família, fins arribar a un punt que ja no sabries què fer sense ells, per això no arribaré a entre mai, com la gent els pot deixa abandonats, com els pot maltractar, si són una de les espècies mes nobles i servicials, quans casos hem pogut llegir de gossos que donen la vida pels seus amos...?!

Se’m trenca el cor, quan veig casos d’animals abandonats, i m’esgarrifo quan veig que aquest “fenomen” es produeix amb més força a l’estiu, perquè no puc entendre com la gent pot abandonar una mascota que ja es part de la família, per unes vacances!!! Que no saben que hi ha molts de llocs on permeten animals? Que no saben que existeixen les residències? Ostres, si creuen que una residència és una alternativa molt cara, que s’ho haguessin pensat dues vegades abans de tenir un animaló, perquè ja se sap que comporten unes despeses. Segur que tots els que llegiu el meu blog, penseu igual que jo, doncs la majoria segur que teniu animalons a casa, i per això vull compartir amb vosaltres una guia que he comprat i que va molt bé, és una guía de viatge que treu cada any la casa affinity "Guía para viajar con animales de compañía", on es poden trobar molts hotels i cases rurals per tot Espanya i Andorra on accepten animals de companyia, junt amb un llistat de residències, veterinaris, clubs d’agility....etc, aquesta guía es pot comprar a les llibreries, però si algú necessita urgentment saber d’algun hotel o residència que m’escrigui, i li de facilitaré els telèfons i direccions.

Seminari a Cal Manistró

Aquest dissabte varem anar a un seminari de pastoratge a Cal Manistró, a la Cerdanya ( http://www.calmanistro.com/ ). Va ser un dia molt complet, divertit, cansat i finalment remullat!!!. Varem aprendre l’essència del pastoratge de la mà de l’Armand, un professional que ens va deixar amb la boca oberta, ens va ensenyar moltes coses sobre el pastoreig i també moltes coses sobre el comportament dels gossos en general, ens varem quedar molt sorpresos de veure com fa florir l’instin dels nostres gossos sense la necessitat de l’obediència, ell ensenya als seus gossos a partir del seu propi instint natural. La veritat és que varem aprofitar tots els moments; quan practicàvem, quan practicaven els altres, en els descans i en el dinar!. A més a més, varem tenir el plaer de conèixer altre gent com en Llorenç, que va compartir experiències sobre el pastoreig amb nosaltres, i també varem conèixer en Kike, i la Jesica amb el seu home, que a part de compartir amb ells l’experiència del seminari, varem poder intercanviar moltes impressions sobre l’agility, i per fi, podem dir que coneixem en persona en David, el culpable de que passéssim un dia tan especial, doncs amb la seva simpatia i amabilitat ens va convèncer a emprendre aquesta aventura.

Així doncs volem donar les gràcies especialment a en David, i a l'Armand i la seva dona!

Molt aviat penjarem els vídeos!

Moltes felicitats Juan & July!!!

Volem felicitar en Juan i en July (pels qui no segueixen el blog, en July és el pare de la nostra Nana) pel seu primer pòdium (2on lloc) a la proba del club d’Agility Horta Nord el passat 7 de juny!!! Estem segurs que a partir d’ara hi hauran molts més pòdiums!!!

MOLTES FELICITATS!!!

http://es.youtube.com/watch?v=zfYWnV-5Sb8

Una bona dutxa...

L’altre dia, la Nana i la Brownie van acabar plenes de fang, vaig decidir que ja era hora d’una bona dutxa! A la banyera cap problema, es van deixar fer de tot, però quan va arribar el moment secador...la cosa va canviar, sort que feia molt de sol i gairebé es van secar soles a la terrassa...Quin xou…vaig acabar mes molla jo que elles.

En adopció. Gosseta de 6 mesos

Aquesta gosseta té sis mesos. Ha estat rescatada de la gossera de Saragossa, on els seus amos van deixar-la, i on corria el perill de ser sacrificada. La setmana vinent, de la mà de l'amiga Mar, arriba a Girona, on espera trobar un adoptant que l'estimi.Com podeu veure, és una gossa jove i preciosa. No crec que sigui difícil que algú s'enamori d'ella. si vosaltres no podeu adoptar-la, potser sabeu d'algú que sí podria fer-ho. Ajudem a la Mar entre tots a trobar-li una llar a aquesta gosseta?

Ja està adoptada!!!!!!

Una excursió a Llíria

El cap de setmana 31 de maig i 1 de juny, varem anar d’excursió a València, a veure la Copa Federació i la final d’Espanya de FEAEC, que es va organitzar a Llíria. El grup d’expedició estava format per nou persones i onze gossos, varem llogar una furgoneta per estalviar costos i per poder anar tots junts! Va se un cap de setmana molt divertit i molt productiu, divertit perquè sempre en ho passem d’allò més bé tots junts, l’ambient que es respira al club és molt bo, i productiu perquè l’Emilio i la Blu van guanyar la Copa Federació!!!! A més, varem tenir la satisfacció de coincidir amb en Juan, el criador de la Nana, i varem poder fer una foto de la Nana amb el seu pare.

En LAR ja està adoptat!!!!!!!!!!

Al final tot ha acabat bé i en LAR té una casa a Girona, espere'm veure'l al Club!

Fan bona parella eh!!!

Aquest és en Sis, que en el món de l’Agility formarà equip amb en Josep Duran (President del Agility club Girona).
És un gos que tan pel seu caràcter com per l’experiència del seu amo promet molt, i tots desitgem que arribi molt lluny!!!!
En Sis ens agrada molt com a noviet per la Brownie, però per d’aquí una quants anys eh!!!! jijijijijijijiji

Una visita holandesa

Aquest cap de setmana hem tingut el plaer de rebre a casa nostra la mare de la Lette, que ha vingut expressament a veure a la Brownie. Varem passar un dia molt agradable, amb la seva companyia i amb la d'en Javi i la Jazmina!

La veritat, és que fa molta il·lusió veure com a altres països tenen un concepte diferent de la cria d’animals. A Holanda per exemple (pels criadors que coneixem) abans de vendre’t un gos volen saber coses de tu (si és el primer, si faràs algun esport amb ell, si faràs cria, si l’educaràs, com i on viurà...etc.) i si decideixen vendre-te’l, volen tenir un seguiment de tota la vida de l’animal, i a ser possible veure’l de tant en tant, perquè per a ells no és un simple gos, és part de la seva família i una representació molt important d’ells mateixos, intenten assegurar-se que els cadells acaben en bones mans i viuen feliços. I per la seva part, t’ofereixen una garantia molt important pel que fa a les malalties típiques de la raça, fan proves als progenitors dels cadells i et donen certificació de que el gosset que compres és lliure de tota malaltia hereditària (s’ha de dir que aquí a Espanya, molts criadors ja comencen a testar els seus gossos i a oferir-te aquestes garanties).

Aquest any no ha pogut venir la Lette en persona però esperem tenir-la a casa l’any vinent, i també esperem viatjar nosaltres a Holanda i poder assistir a la propera concentració de tots els cadells de from Let’s Border.

Una foto molt professional

Aquesta fotografia la va fer una professional de la fotografia de mascotes, la veritat és que fa unes fotos guapíssimes, llàstima que està a Holanda... Aquesta foto de la Leilani i la Brownie la va fer la setmana abans que anéssim a Holanda, i una foto de la Leilani i una nena petita va sortir a una revista de mascotes!

Felicitats Raquel i Speed!

La Raquel és una amant de l’agility que un dia va anar a la gossera a buscar un gosset de mida petitona doncs ja tenia un altre gos (en Dick). Però de cop i volta, en Josep el president del Club Agility Girona que l’acompanyava, va veure a l’Speed un border collie blue merle que semblava d’allò més tranquil...I dic SEMBLAVA perquè un cop el van treure de la gossera el gos es va activar i no vegis quin nervi!!!! És un dels border collie més ràpids que he vist mail, i ja puc dir que n’he vist uns quans perquè he presenciat un IMCA...La Raquel finalment el va adoptar i ha estat la millor cosa que els ha pogut passar als dos, tan a la Raquel, com a l’Speed, a ella perquè té un gos noble, ràpid, amb un esperit de treball únic i boig per l’agility, i a l’Speed perquè l’ha adoptat una persona que l’estima, el cuida i li permet fer el que li agrada, treballar , treballar i treballar.
Bé doncs, de després de molt treball tan per a l’Speed per aprendre els obstacles, les zones etc, com per la Raquel que ha hagut d’aprendre a dominar un gos rapidíssim i a moure’s molt ràpid per la pista, aquest equip ara comença a recollir els fruits del seu treball, aquest dissabte dia 19 d’abril van fer el seu primer pòdium!!!. Des d’aquest blog els vull felicitar i dir que a partir d’ara recolliran molts més fruits i que estarem al seu costat per a celebrar-los!!!

FELICITATS!!!

La criadora i els pares de la Brownie

Ja fa una mica més d’un mes que la Brownie esta a casa amb nosaltres i encara no he penjat mai al blog res dels seus pares i de la seva criadora.
La criadora de la Brownie es diu Lette de Bruine (http://www.fromletsborder.nl/), és una noia jove i molt simpàtica, amant dels animals, té gats, gossos i llangardaixos. Es dedica a la cria esporàdica de border collie i amb els seus Borders fa competició de frisbee (http://www.theflyingfreaks.nl/). Quan varem anar a buscar la Brownie ella i la seva família ens van tractar molt bé, esperem no perdre mai el contacte amb ells i que algun dia puguin venir a casa nostra i nosaltres tornar a casa seva.

La mare de la Brownie és la Ginger (Miss Gingers Eyes from Let’s Border), una border collie blanca i negra molt obedient, elegant i amb molta energia, de ven petita ja va queda en tercera posició en una competició de frisbee per a cadells!

El pare de la Brownie és en Gyp (Karrider Cresta Run), un espectacular border collie red merle, que prové de Nice of you to Come Bye (en la meva opinió) un dels millors criadors de border collie d’Holanda (http://www.bordercollies.nl/), és un gos fort i amb un gran esperit de treball.

I aquest es en Taff (Nice of you to Come Bye Quibus), prové com podeu veure pel nom, de Nice of you to Come Bye i també és fill d'en Gyp. Aquest fantàstic border collie és propietat de Relinde Peschier, una jutgessa internacional i agilitysta que varem tenir el plaer de conèixer en el IMCA que varem organitzar el passat setembre. És una bellíssima persona i tant ella com el seu home són una passada en el món del agility!!!. També varem estar a casa seva quan vam anar a buscar la Brownie i ens van tractar moooollttt bé!!!!