Nana's familiy és un blog dedicat a les nostres mascotes, que per a nosaltres, son una part imprescindible de la família. La protagonista principal del blog és la Nana, un border collie que ens ha fet canviar per complet la nostra vida...

divendres, 29 de febrer de 2008

Sorpresa!

L’altre dia vaig llegir una història molt trista d’una gosseta anomenada Pixie en el Blog d’en Nervi (http://gossos-arreplegats.blogspot.com/), la veritat és que vaig plorar molt, no entenc com la gent és capaç de fer mal als seus animalons. Aquesta gosseta que estava buscant una casa on l’estimessin molt i on ella també pogués estimar, pel que he vist en el Blog d’en Nervi ja n’ha trobat una, i mira per on a St. Feliu de Guíxols (el nostre poble). La meva sorpresa ha estat quan tot clickant l’enllaç de la noia que l’ha adoptada (http://www.quadrupedos.blogspot.com/), he vist que es tractava de la Núria, una noia amb la que he anat des de parvulari fins a COU!!!. Estic molt contenta perquè puc assegurar que la Pixie ha trobat una casa on l’estimaran moltíssim i on segur que serà molt feliç. A tota la família de la Nana ens agradaria molt quedar un dia amb elles i amb la família d’en Nervi!!!!

dijous, 21 de febrer de 2008

Ja ha passat una setmana més

Ja ha passat una setmana de la última entrada en el Blog, per tant la Brownie ja té 6 setmanes!!! Cada vegada ho dic més fort perquè a la 8ena setmana ja la anem a buscar.
La Lette, la seva criadora, m’ha explicat que la Brownie és molt carinyosa però també molt bitxo…l’hi agrada molt jugar i córrer tot el dia.
Us adjunto una foto de la Brownie i la seva germana Rocking Leilani, estan precioses!!!


dijous, 14 de febrer de 2008

Avui la Brownie ja fa 5 setmanes!

Com tots sabem el temps passa molt ràpid i sembla que va ser ahir quan encara estàvem esperant el part de la Ginger (mare de la Brownie). Avui la Brownie ja te 5 setmanes i la veritat és que cada dia esta mes bonica!!! Encara no la tenim a casa i ja ens té el cor robat, esperem que es porti molt bé amb la Nana i la Cleo, que juguin molt.





dijous, 7 de febrer de 2008

La Nana encomana...

Com bé us vaig dir l’altre dia, semblava impossible que pogués tenir un animaló, doncs més impossible semblava que la meva cunyada Isabel tingués un animaló a casa dels seus pares!!!. La Isabel, igual que jo, sempre havia desitjat tenir un gosset, però els seus pares no ho havien volgut mai. Al setembre del 2003 la Isabel es va trobar una gateta al carrer (la Pepa), la va portar a casa i de tanta pena que els va fer, la varen acollir. La meva sogra sempre deia que era l’últim animaló que entraria a casa seva, i que no entenia la bogeria de la gent pels animals.
De fet quan nosaltres varem decidir tenir la Nana anàvem d’un sermó rere l’altre, doncs a la meva sogra la idea de que tinguéssim un gos no l’hi agradava. Però aquest estiu quan varem anar tots plegats de vacances, a una caseta que tenen els meus sogres en un poble molt petit anomenat Algar, la perspectiva de la meva sogra pels animals va començar a canviar, doncs la única condició que varem imposar per anar-hi va ser endur-nos a la Nana. Al principi reconec que la cosa va ser un pèl complicada, això de que la gossa corregués per tot arreu no els acabava de fer el pes, però nosaltres havíem estat molt clars, o teníem a la Nana en les mateixes condicions que la teníem a casa o no anàvem de vacances amb ells. Poc a poc els meus sogres varen anar agafant estima a la Nana fins que ja van assumir que era part de la família, i fins i tot li feien moixaines.
Doncs el mes sorprenent de tot es que ara tenen a casa en Dandi, un pomerània juganer, simpàtic però molt mal parit voleiant tot el dia per la casa, que va ser el regal d’aniversari per a la Isabel, però el mes increïble de tot és que els que malcrien més aquest animaló son els meus sogres, que el tenen com un nen petit!.

dilluns, 4 de febrer de 2008

La Nana fa un anyet!!!

No sabia com començar aquest bloc, em bloquejava cada cop que intentava escriure alguna cosa, però avui crec que és el moment idoni!
Mai m’hagués pensat que podria tenir algun animaló a casa, quan vaig començar a viure amb en Manel, sempre m’havia dit que l’hi feien por els gossos i que a més a més no volia animals perquè era molt maniàtic amb els pèls...Després de molt insistir vaig aconseguir que em deixés tenir un gat:

La Cleo (la reina de la casa) que ara ja té tres anys.

La majoria de la gent pensen que els gats son traïdors, i que no son gens carinyosos, doncs s’equivoquen, almenys pel que fa a la Cleo. La Cleo com la majoria dels gats és força independent, però molt manyaga, al matí quan ens aixequem sempre la tenim enroscada a les cames esperant que li desitgem el bon dia, i a les 12 de la nit ja la tinc a la porta de l’habitació esperant-me per anar a dormir.

Tot i ja tenir la Cleo, el meu cor em demanava un altre animaló per estimar, i per fi al abril del 2007 va arribar a casa la Nana, un border collie que ens ha canviat el ritme de vida i podríem dir que la filosofia de viure.


La Nana és una gosseta noble, carinyosa, divertida que ens té el cor robat i que torna boja a la Cleo!!!.A més gràcies a la Nana amb el meu marit compartim una nova afició l'Agility.

Avui la Nana fa 1 any i per això crec que és el moment idoni per inaugurar el blog.

No creieu que la cosa acaba aquí... molt aviat la família tornarà a créixer amb l’arribada de la Brownie, que si tot va bé l’anirem a buscar l’11 de març a Amsterdam.