Com bé us vaig dir l’altre dia, semblava impossible que pogués tenir un animaló, doncs més impossible semblava que la meva cunyada Isabel tingués un animaló a casa dels seus pares!!!. La Isabel, igual que jo, sempre havia desitjat tenir un gosset, però els seus pares no ho havien volgut mai. Al setembre del 2003 la Isabel es va trobar una gateta al carrer (la Pepa), la va portar a casa i de tanta pena que els va fer, la varen acollir. La meva sogra sempre deia que era l’últim animaló que entraria a casa seva, i que no entenia la bogeria de la gent pels animals.
De fet quan nosaltres varem decidir tenir la Nana anàvem d’un sermó rere l’altre, doncs a la meva sogra la idea de que tinguéssim un gos no l’hi agradava. Però aquest estiu quan varem anar tots plegats de vacances, a una caseta que tenen els meus sogres en un poble molt petit anomenat Algar, la perspectiva de la meva sogra pels animals va començar a canviar, doncs la única condició que varem imposar per anar-hi va ser endur-nos a la Nana. Al principi reconec que la cosa va ser un pèl complicada, això de que la gossa corregués per tot arreu no els acabava de fer el pes, però nosaltres havíem estat molt clars, o teníem a la Nana en les mateixes condicions que la teníem a casa o no anàvem de vacances amb ells. Poc a poc els meus sogres varen anar agafant estima a la Nana fins que ja van assumir que era part de la família, i fins i tot li feien moixaines.
Doncs el mes sorprenent de tot es que ara tenen a casa en Dandi, un pomerània juganer, simpàtic però molt mal parit voleiant tot el dia per la casa, que va ser el regal d’aniversari per a la Isabel, però el mes increïble de tot és que els que malcrien més aquest animaló son els meus sogres, que el tenen com un nen petit!.
3 comentaris:
És que la millor manera d'estimar un animal és coneixent-lo. Poses un gos al costat d'una persona a qui no els agrada, i ell tot sol fa la feina ... en poc temps es fa estimar i et fa sentir estimat.
Hola Marta,
soy la Teo. Felicidades por tu blog. Como se nota que te gustan los animales. Sigue así. Un besito guapa!
hola cuñiti. Como puedes ver ya te he dejado un comentario para que tengas uno más de los que tienes ya. ja ja ja.me encanta el blog. Por supuesto que estan todos guapisimos pero los más guapos son el dandi y la pepa. jajaja. Es broma, la verdad es que los cuatro son preciosos. Son otra familia, la nana y el dandi primos y cleo y pepa también y falta la brownie. Bueno haber que tal se llevan los tres petardos. Bueno un besazo y nos vemos. Muack
Publica un comentari a l'entrada