Qui m’anava a dir a mi que algun dia podria tenir un animaló a casa...qui m’anava a dir a mi que tindria una gata i dues gossetes...Si, les coses canvien, i això et demostra que mai pots donar res per perdut. Mireu-nos a nosaltres, en Manel no volia “besties” a casa, quan les varem tenir no volia que estiguessin dins, quan ja eren dins, no volia que pugessin enlloc, i mira ara...ja les deixa pujar damunt el sofà-llit del despatx, fins i tot ens fa ell la foto!!!.

Aquests animalons es fan estimar tant que ja formen part de la família, fins arribar a un punt que ja no sabries què fer sense ells, per això no arribaré a entre mai, com la gent els pot deixa abandonats, com els pot maltractar, si són una de les espècies mes nobles i servicials, quans casos hem pogut llegir de gossos que donen la vida pels seus amos...?!
Se’m trenca el cor, quan veig casos d’animals abandonats, i m’esgarrifo quan veig que aquest “fenomen” es produeix amb més força a l’estiu, perquè no puc entendre com la gent pot abandonar una mascota que ja es part de la família, per unes vacances!!! Que no saben que hi ha molts de llocs on permeten animals? Que no saben que existeixen les residències? Ostres, si creuen que una residència és una alternativa molt cara, que s’ho haguessin pensat dues vegades abans de tenir un animaló, perquè ja se sap que comporten unes despeses. Segur que tots els que llegiu el meu blog, penseu igual que jo, doncs la majoria segur que teniu animalons a casa, i per això vull compartir amb vosaltres una guia que he comprat i que va molt bé, és una guía de viatge que treu cada any la casa affinity "Guía para viajar con animales de compañía", on es poden trobar molts hotels i cases rurals per tot Espanya i Andorra on accepten animals de companyia, junt amb un llistat de residències, veterinaris, clubs d’agility....etc, aquesta guía es pot comprar a les llibreries, però si algú necessita urgentment saber d’algun hotel o residència que m’escrigui, i li de facilitaré els telèfons i direccions.