Nana's family

Bones festes!!

2008-12-26T01:28:00.001-08:00

Ja pots deixar el teu missatge o traduïr el blog!

2008-08-08T04:02:00.000-07:00

Ja fa dies que mirava el bloc d’en Kike (http://agilitycanicross.blogspot.com/), i pensava en posar com ho té ell, un de missatgeria instantània, per a que tots els visitants del blog pogueu deixar algun missatge, o poder seguir una conversa sense necessitat de fer-ho en alguna de les meves entrades. Doncs avui m’he decidit i ho he posat, ho trobareu sota les tres primeres fotos (Cleo, Nana i Brownie) que es troben en el panell dret. Espero la vostra participació!!!
A més he posat un traductor, que permetrà traduïr el blog al castellà i a l'anglès!

Gràcies Kike per la idea jijijijijji

Unes petites vacances a Andorra!

2008-08-04T03:31:00.000-07:00

Aquestes vacances han estat les primeres de la Brownie, amb la Nana ja hem anat més d’un com a Andalusia però la Brownie és la primera vegada que fa unes vacances.
Hem estat a la Massana (Andorra) en un dels aparthotels del Anyós Park, un apartament de dos persones molt petit però molt xulo, tot de parquet.....(ja no posaré parquet a casa, només es sentien les petjades de les gosses al caminar jajajajaj).

La veritat és que ens ho hem passant molt bé, les gosses les que més. Vàrem intentar visitar els llacs de Tristaina (dic intentar, perquè no vàrem agafar el camí correcte i vam caminar molt per res...) i de camí ens vam trobar amb uns cavalls, la Nana s'hi acostava amb molta cura, mentre que Brownie ho feia d'una manera agresiva i els cavalls en comptes d'espantar-se se li acostaven, en Manel la va agafar a coll per poder creuar el camí.

Però finalment vam estar al llac d’Engolasters, on les peques es van banyar i tot!!!! És la primera vegada que les he vist nedar, s’ho van passar pipa, i nosaltres només veient-les també!

Videos del semirari a Cal Manistró

2008-07-22T03:40:00.000-07:00

Aquest video és el d'en Manel i la Brownie, la pobre Brownie només començar la va "atacar" una ovella, i li va costar una miqueta agafar confiança, però al final va perdre la por!

I aquest altre és el meu (la Marta) amb la Nana, la veritat és que les dues varem gaudir molt de l'experiència i l'esperem repetir molt aviat!

Com canvien les coses… fins i tot hem comprat una guía de viatge!

2008-07-17T01:41:00.000-07:00

Qui m’anava a dir a mi que algun dia podria tenir un animaló a casa...qui m’anava a dir a mi que tindria una gata i dues gossetes...Si, les coses canvien, i això et demostra que mai pots donar res per perdut. Mireu-nos a nosaltres, en Manel no volia “besties” a casa, quan les varem tenir no volia que estiguessin dins, quan ja eren dins, no volia que pugessin enlloc, i mira ara...ja les deixa pujar damunt el sofà-llit del despatx, fins i tot ens fa ell la foto!!!.

Aquests animalons es fan estimar tant que ja formen part de la família, fins arribar a un punt que ja no sabries què fer sense ells, per això no arribaré a entre mai, com la gent els pot deixa abandonats, com els pot maltractar, si són una de les espècies mes nobles i servicials, quans casos hem pogut llegir de gossos que donen la vida pels seus amos...?!

Se’m trenca el cor, quan veig casos d’animals abandonats, i m’esgarrifo quan veig que aquest “fenomen” es produeix amb més força a l’estiu, perquè no puc entendre com la gent pot abandonar una mascota que ja es part de la família, per unes vacances!!! Que no saben que hi ha molts de llocs on permeten animals? Que no saben que existeixen les residències? Ostres, si creuen que una residència és una alternativa molt cara, que s’ho haguessin pensat dues vegades abans de tenir un animaló, perquè ja se sap que comporten unes despeses. Segur que tots els que llegiu el meu blog, penseu igual que jo, doncs la majoria segur que teniu animalons a casa, i per això vull compartir amb vosaltres una guia que he comprat i que va molt bé, és una guía de viatge que treu cada any la casa affinity "Guía para viajar con animales de compañía", on es poden trobar molts hotels i cases rurals per tot Espanya i Andorra on accepten animals de companyia, junt amb un llistat de residències, veterinaris, clubs d’agility....etc, aquesta guía es pot comprar a les llibreries, però si algú necessita urgentment saber d’algun hotel o residència que m’escrigui, i li de facilitaré els telèfons i direccions.

Seminari a Cal Manistró

2008-07-14T01:29:00.000-07:00

Aquest dissabte varem anar a un seminari de pastoratge a Cal Manistró, a la Cerdanya ( http://www.calmanistro.com/ ). Va ser un dia molt complet, divertit, cansat i finalment remullat!!!. Varem aprendre l’essència del pastoratge de la mà de l’Armand, un professional que ens va deixar amb la boca oberta, ens va ensenyar moltes coses sobre el pastoreig i també moltes coses sobre el comportament dels gossos en general, ens varem quedar molt sorpresos de veure com fa florir l’instin dels nostres gossos sense la necessitat de l’obediència, ell ensenya als seus gossos a partir del seu propi instint natural. La veritat és que varem aprofitar tots els moments; quan practicàvem, quan practicaven els altres, en els descans i en el dinar!. A més a més, varem tenir el plaer de conèixer altre gent com en Llorenç, que va compartir experiències sobre el pastoreig amb nosaltres, i també varem conèixer en Kike, i la Jesica amb el seu home, que a part de compartir amb ells l’experiència del seminari, varem poder intercanviar moltes impressions sobre l’agility, i per fi, podem dir que coneixem en persona en David, el culpable de que passéssim un dia tan especial, doncs amb la seva simpatia i amabilitat ens va convèncer a emprendre aquesta aventura.

Així doncs volem donar les gràcies especialment a en David, i a l'Armand i la seva dona!

Molt aviat penjarem els vídeos!

Moltes felicitats Juan & July!!!

2008-07-10T22:33:00.000-07:00

Volem felicitar en Juan i en July (pels qui no segueixen el blog, en July és el pare de la nostra Nana) pel seu primer pòdium (2on lloc) a la proba del club d’Agility Horta Nord el passat 7 de juny!!! Estem segurs que a partir d’ara hi hauran molts més pòdiums!!!

MOLTES FELICITATS!!!

http://es.youtube.com/watch?v=zfYWnV-5Sb8

Una bona dutxa...

2008-06-18T10:28:00.000-07:00

L’altre dia, la Nana i la Brownie van acabar plenes de fang, vaig decidir que ja era hora d’una bona dutxa! A la banyera cap problema, es van deixar fer de tot, però quan va arribar el moment secador...la cosa va canviar, sort que feia molt de sol i gairebé es van secar soles a la terrassa...Quin xou…vaig acabar mes molla jo que elles.

En adopció. Gosseta de 6 mesos

2008-06-15T03:49:00.000-07:00

Aquesta gosseta té sis mesos. Ha estat rescatada de la gossera de Saragossa, on els seus amos van deixar-la, i on corria el perill de ser sacrificada. La setmana vinent, de la mà de l'amiga Mar, arriba a Girona, on espera trobar un adoptant que l'estimi.Com podeu veure, és una gossa jove i preciosa. No crec que sigui difícil que algú s'enamori d'ella. si vosaltres no podeu adoptar-la, potser sabeu d'algú que sí podria fer-ho. Ajudem a la Mar entre tots a trobar-li una llar a aquesta gosseta?

Ja està adoptada!!!!!!

Una excursió a Llíria

2008-06-12T05:50:00.000-07:00

El cap de setmana 31 de maig i 1 de juny, varem anar d’excursió a València, a veure la Copa Federació i la final d’Espanya de FEAEC, que es va organitzar a Llíria. El grup d’expedició estava format per nou persones i onze gossos, varem llogar una furgoneta per estalviar costos i per poder anar tots junts! Va se un cap de setmana molt divertit i molt productiu, divertit perquè sempre en ho passem d’allò més bé tots junts, l’ambient que es respira al club és molt bo, i productiu perquè l’Emilio i la Blu van guanyar la Copa Federació!!!! A més, varem tenir la satisfacció de coincidir amb en Juan, el criador de la Nana, i varem poder fer una foto de la Nana amb el seu pare.

En LAR ja està adoptat!!!!!!!!!!

2008-05-22T03:16:00.000-07:00

Al final tot ha acabat bé i en LAR té una casa a Girona, espere'm veure'l al Club!

Fan bona parella eh!!!

2008-05-22T00:45:00.000-07:00

Aquest és en Sis, que en el món de l’Agility formarà equip amb en Josep Duran (President del Agility club Girona).
És un gos que tan pel seu caràcter com per l’experiència del seu amo promet molt, i tots desitgem que arribi molt lluny!!!!
En Sis ens agrada molt com a noviet per la Brownie, però per d’aquí una quants anys eh!!!! jijijijijijijiji

Una visita holandesa

2008-05-21T03:30:00.000-07:00

Aquest cap de setmana hem tingut el plaer de rebre a casa nostra la mare de la Lette, que ha vingut expressament a veure a la Brownie. Varem passar un dia molt agradable, amb la seva companyia i amb la d'en Javi i la Jazmina!

La veritat, és que fa molta il·lusió veure com a altres països tenen un concepte diferent de la cria d’animals. A Holanda per exemple (pels criadors que coneixem) abans de vendre’t un gos volen saber coses de tu (si és el primer, si faràs algun esport amb ell, si faràs cria, si l’educaràs, com i on viurà...etc.) i si decideixen vendre-te’l, volen tenir un seguiment de tota la vida de l’animal, i a ser possible veure’l de tant en tant, perquè per a ells no és un simple gos, és part de la seva família i una representació molt important d’ells mateixos, intenten assegurar-se que els cadells acaben en bones mans i viuen feliços. I per la seva part, t’ofereixen una garantia molt important pel que fa a les malalties típiques de la raça, fan proves als progenitors dels cadells i et donen certificació de que el gosset que compres és lliure de tota malaltia hereditària (s’ha de dir que aquí a Espanya, molts criadors ja comencen a testar els seus gossos i a oferir-te aquestes garanties).

Aquest any no ha pogut venir la Lette en persona però esperem tenir-la a casa l’any vinent, i també esperem viatjar nosaltres a Holanda i poder assistir a la propera concentració de tots els cadells de from Let’s Border.

Una foto molt professional

2008-04-26T02:38:00.000-07:00

Aquesta fotografia la va fer una professional de la fotografia de mascotes, la veritat és que fa unes fotos guapíssimes, llàstima que està a Holanda... Aquesta foto de la Leilani i la Brownie la va fer la setmana abans que anéssim a Holanda, i una foto de la Leilani i una nena petita va sortir a una revista de mascotes!

Felicitats Raquel i Speed!

2008-04-25T00:08:00.000-07:00

La Raquel és una amant de l’agility que un dia va anar a la gossera a buscar un gosset de mida petitona doncs ja tenia un altre gos (en Dick). Però de cop i volta, en Josep el president del Club Agility Girona que l’acompanyava, va veure a l’Speed un border collie blue merle que semblava d’allò més tranquil...I dic SEMBLAVA perquè un cop el van treure de la gossera el gos es va activar i no vegis quin nervi!!!! És un dels border collie més ràpids que he vist mail, i ja puc dir que n’he vist uns quans perquè he presenciat un IMCA...La Raquel finalment el va adoptar i ha estat la millor cosa que els ha pogut passar als dos, tan a la Raquel, com a l’Speed, a ella perquè té un gos noble, ràpid, amb un esperit de treball únic i boig per l’agility, i a l’Speed perquè l’ha adoptat una persona que l’estima, el cuida i li permet fer el que li agrada, treballar , treballar i treballar.
Bé doncs, de després de molt treball tan per a l’Speed per aprendre els obstacles, les zones etc, com per la Raquel que ha hagut d’aprendre a dominar un gos rapidíssim i a moure’s molt ràpid per la pista, aquest equip ara comença a recollir els fruits del seu treball, aquest dissabte dia 19 d’abril van fer el seu primer pòdium!!!. Des d’aquest blog els vull felicitar i dir que a partir d’ara recolliran molts més fruits i que estarem al seu costat per a celebrar-los!!!

FELICITATS!!!

La criadora i els pares de la Brownie

2008-04-22T10:10:00.000-07:00

Ja fa una mica més d’un mes que la Brownie esta a casa amb nosaltres i encara no he penjat mai al blog res dels seus pares i de la seva criadora.
La criadora de la Brownie es diu Lette de Bruine (http://www.fromletsborder.nl/), és una noia jove i molt simpàtica, amant dels animals, té gats, gossos i llangardaixos. Es dedica a la cria esporàdica de border collie i amb els seus Borders fa competició de frisbee (http://www.theflyingfreaks.nl/). Quan varem anar a buscar la Brownie ella i la seva família ens van tractar molt bé, esperem no perdre mai el contacte amb ells i que algun dia puguin venir a casa nostra i nosaltres tornar a casa seva.

La mare de la Brownie és la Ginger (Miss Gingers Eyes from Let’s Border), una border collie blanca i negra molt obedient, elegant i amb molta energia, de ven petita ja va queda en tercera posició en una competició de frisbee per a cadells!

El pare de la Brownie és en Gyp (Karrider Cresta Run), un espectacular border collie red merle, que prové de Nice of you to Come Bye (en la meva opinió) un dels millors criadors de border collie d’Holanda (http://www.bordercollies.nl/), és un gos fort i amb un gran esperit de treball.

I aquest es en Taff (Nice of you to Come Bye Quibus), prové com podeu veure pel nom, de Nice of you to Come Bye i també és fill d'en Gyp. Aquest fantàstic border collie és propietat de Relinde Peschier, una jutgessa internacional i agilitysta que varem tenir el plaer de conèixer en el IMCA que varem organitzar el passat setembre. És una bellíssima persona i tant ella com el seu home són una passada en el món del agility!!!. També varem estar a casa seva quan vam anar a buscar la Brownie i ens van tractar moooollttt bé!!!!

Un dia a la platja

2008-04-21T05:09:00.000-07:00

Després de dies de pluja i pedregades les reines de la casa necessitaven sortir, i com que en el nostre poble podem escollir entre mar i muntanya varem decidir portar-les a la platja per primera vegada. Hi ha una llei que no permet portar gossos a la platja , però com que encara no estem dins la temporada d’estiu, els policies normalment no diuen res, sempre i quan siguis cívic!. La veritat és que va ser una bona idea, s’ho van passar d’allò més bé, no es van banyar però si van jugar amb l’aigua i sobretot al frisbee!

Collage

2008-04-19T00:54:00.000-07:00

Fa molts de dies que no escric, però tinc excusa!!! Vaig molt atrafegada amb la feina de la universitat...Així que de moment només adjunto aquest collage.

Espero poder escriure alguna cosa dilluns, doncs hi ha una prova d’agility al club i m’agradaria fer fotos i vídeos.

La Brownie va creixent i ja comença amb el clicker!

2008-04-04T01:01:00.000-07:00

La Brownie creix a passes gegants i cada dia és més trapella i fa més barrabassades!!! Hem pogut comprovar que la Nana és una santa i ho aguanta tot, la petita només fa que mossegar-li les potes, els pels de la cara, la cua...no paren en tot el dia, a la nit ens hem de posar seriosos perquè ni dormirien!
En Manel ja fa una setmana que ha començat a ensinistrar a la Brownie amb el clicker, de moment només l’està “clickant”, és a dir, li ensenya a que un “click” equival a un premi. Pels qui no saben en què consisteix aquest mètode d’ensinistrament positiu, els recomano aquesta web: http://www.clickertraining.com/ i pels que no saben anglès aquesta altra: http://www.conclicker.org/. El clicker és un mètode que els qui el fem servir el recomanem sempre, doncs consisteix en premiar sempre els comportaments del gos desitjats i mai castigar els no desitjats, simplement els no desitjats s’ignoren, amb aquest mètode els gossos (o qualsevol altre animal) aprene molt més despresa, no pateixen gents, tot al contrari, els agrada molt i podeu estar segurs que el que aprenen no ho obliden!. A l’Agility Club Girona http://www.agilitygirona.com/ es fan cursos on t’ensenyen a aplicar aquest sistema d’ensinistrament positiu que a més d'efectiu és molt divertit.

Gossa perduda a St. Esteve de Llémena

2008-04-03T00:02:00.000-07:00

Es diu Nana, té sis mesos i porta un collar de color vermell. És un pastor alemany de color negre amb les potes rosses.Si no la troben en breu organitzaran una batuda per la zona per trobar-la. Si la veieu, siusplau aviseu a la Marta fen-li una trucada al 609 09 60 89, us ho agrairà!!!!

Els peluixos en moviment i més fotos

2008-03-23T01:39:00.000-07:00

Per fi he aconseguit penjar un minivideo al blog, ara que ja més o menys ho tinc dominat ja en penjaré un una mica més llarg un altre dia.
No tinc molta cosa a explicar, només que juguen i juguen tot el dia...adjunto fotos perquè pugueu veure el creixement de la petita i la evolució de l’amistat entre les dues.

L'arribada

2008-03-13T01:57:00.000-07:00

Ara que ja estem una mica més descansats ja us puc explicar una mica com varen anar les coses. El dimarts a la nit varem arribar a casa a la 1 de la matinada, la Brownie estava molt cansada de tant de plorar i de Barcelona a St. Feliu no se la sentia. Quan varem arribar varem presentar la Brownie a la Nana i a la Cleo (que deseguida va marxar a dormir), en un principi no semblava que a la Nana li fes gaire gràcia...l’olorava però marxava, tornava...però al cap de 10 minuts van començar a jugar com boges!!!! Però com que era tant tard i feien molt de soroll varem decidir que ja seguirien jugant l’endemà que era molt tard per a tanta gresca. Com que la Brownie és tant petita i no s’aguanta el pipi, una manera d’ensenyar-la era fer-la dormir en el transportí i així ho varem fer, però no parava de plorar i cridar...nosaltres que portàvem un dia sense dormir no varem trigar a deixar-la sortir del transportí i deixar-la dormir a l’habitació amb nosaltres, de seguit que va entrar es va posar dormir al coixí amb la Nana.
La veritat és que la Nana és un dolç, es porta molt bé i l’ha acceptada, es passen el dia jugant, tot el dia estan enganxades.
La Brownie ara és com els nens petits només juga, menja i dorm però sobretot fa pipis a dojo!!!!!!!!!!!!
Ja anirem penjat l’evolució de l’amistat de les feres, desitgem que sempre es portin així de bé.

Per fi la Brownie a casa

2008-03-12T00:32:00.000-07:00

Ahir varem anar a Holanda a buscar la Brownie, va ser un dia molt cansat però ens va passar volant. Avui encara estem tots de ressaca, sense dormir així que de moment us adjunto una foto i a partir de demà ja us explicaré el viatge!

Últimes fotos de la Brownie a Holanda

2008-03-04T02:51:00.000-08:00

Aquestes són les últimes fotos que veureu de la Brownie a Holanda…les properes ja seran fetes aquí a casa o si més no seran les que farem el proper dimarts quan l’anem a buscar. Quins nervis!!!!!

Sorpresa!

2008-02-29T08:37:00.000-08:00

L’altre dia vaig llegir una història molt trista d’una gosseta anomenada Pixie en el Blog d’en Nervi (http://gossos-arreplegats.blogspot.com/), la veritat és que vaig plorar molt, no entenc com la gent és capaç de fer mal als seus animalons. Aquesta gosseta que estava buscant una casa on l’estimessin molt i on ella també pogués estimar, pel que he vist en el Blog d’en Nervi ja n’ha trobat una, i mira per on a St. Feliu de Guíxols (el nostre poble). La meva sorpresa ha estat quan tot clickant l’enllaç de la noia que l’ha adoptada (http://www.quadrupedos.blogspot.com/), he vist que es tractava de la Núria, una noia amb la que he anat des de parvulari fins a COU!!!. Estic molt contenta perquè puc assegurar que la Pixie ha trobat una casa on l’estimaran moltíssim i on segur que serà molt feliç. A tota la família de la Nana ens agradaria molt quedar un dia amb elles i amb la família d’en Nervi!!!!

Ja ha passat una setmana més

2008-02-21T22:59:00.000-08:00

Ja ha passat una setmana de la última entrada en el Blog, per tant la Brownie ja té 6 setmanes!!! Cada vegada ho dic més fort perquè a la 8ena setmana ja la anem a buscar.
La Lette, la seva criadora, m’ha explicat que la Brownie és molt carinyosa però també molt bitxo…l’hi agrada molt jugar i córrer tot el dia.
Us adjunto una foto de la Brownie i la seva germana Rocking Leilani, estan precioses!!!

Avui la Brownie ja fa 5 setmanes!

2008-02-14T12:30:00.000-08:00

Com tots sabem el temps passa molt ràpid i sembla que va ser ahir quan encara estàvem esperant el part de la Ginger (mare de la Brownie). Avui la Brownie ja te 5 setmanes i la veritat és que cada dia esta mes bonica!!! Encara no la tenim a casa i ja ens té el cor robat, esperem que es porti molt bé amb la Nana i la Cleo, que juguin molt.

La Nana encomana...

2008-02-07T09:43:00.000-08:00

Com bé us vaig dir l’altre dia, semblava impossible que pogués tenir un animaló, doncs més impossible semblava que la meva cunyada Isabel tingués un animaló a casa dels seus pares!!!. La Isabel, igual que jo, sempre havia desitjat tenir un gosset, però els seus pares no ho havien volgut mai. Al setembre del 2003 la Isabel es va trobar una gateta al carrer (la Pepa), la va portar a casa i de tanta pena que els va fer, la varen acollir. La meva sogra sempre deia que era l’últim animaló que entraria a casa seva, i que no entenia la bogeria de la gent pels animals.

De fet quan nosaltres varem decidir tenir la Nana anàvem d’un sermó rere l’altre, doncs a la meva sogra la idea de que tinguéssim un gos no l’hi agradava. Però aquest estiu quan varem anar tots plegats de vacances, a una caseta que tenen els meus sogres en un poble molt petit anomenat Algar, la perspectiva de la meva sogra pels animals va començar a canviar, doncs la única condició que varem imposar per anar-hi va ser endur-nos a la Nana. Al principi reconec que la cosa va ser un pèl complicada, això de que la gossa corregués per tot arreu no els acabava de fer el pes, però nosaltres havíem estat molt clars, o teníem a la Nana en les mateixes condicions que la teníem a casa o no anàvem de vacances amb ells. Poc a poc els meus sogres varen anar agafant estima a la Nana fins que ja van assumir que era part de la família, i fins i tot li feien moixaines.

Doncs el mes sorprenent de tot es que ara tenen a casa en Dandi, un pomerània juganer, simpàtic però molt mal parit voleiant tot el dia per la casa, que va ser el regal d’aniversari per a la Isabel, però el mes increïble de tot és que els que malcrien més aquest animaló son els meus sogres, que el tenen com un nen petit!.

La Nana fa un anyet!!!

2008-02-04T05:34:00.001-08:00

No sabia com començar aquest bloc, em bloquejava cada cop que intentava escriure alguna cosa, però avui crec que és el moment idoni!
Mai m’hagués pensat que podria tenir algun animaló a casa, quan vaig començar a viure amb en Manel, sempre m’havia dit que l’hi feien por els gossos i que a més a més no volia animals perquè era molt maniàtic amb els pèls...Després de molt insistir vaig aconseguir que em deixés tenir un gat:
La Cleo (la reina de la casa) que ara ja té tres anys.

La majoria de la gent pensen que els gats son traïdors, i que no son gens carinyosos, doncs s’equivoquen, almenys pel que fa a la Cleo. La Cleo com la majoria dels gats és força independent, però molt manyaga, al matí quan ens aixequem sempre la tenim enroscada a les cames esperant que li desitgem el bon dia, i a les 12 de la nit ja la tinc a la porta de l’habitació esperant-me per anar a dormir.

Tot i ja tenir la Cleo, el meu cor em demanava un altre animaló per estimar, i per fi al abril del 2007 va arribar a casa la Nana, un border collie que ens ha canviat el ritme de vida i podríem dir que la filosofia de viure.

La Nana és una gosseta noble, carinyosa, divertida que ens té el cor robat i que torna boja a la Cleo!!!.A més gràcies a la Nana amb el meu marit compartim una nova afició l'Agility.

Avui la Nana fa 1 any i per això crec que és el moment idoni per inaugurar el blog.

No creieu que la cosa acaba aquí... molt aviat la família tornarà a créixer amb l’arribada de la Brownie, que si tot va bé l’anirem a buscar l’11 de març a Amsterdam.